Charles Hermite

Charles Hermite

Biografia
Naixement	24 desembre 1822 Dieuze (França)
Mort	14 gener 1901 (78 anys) París (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, 6
192è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1890 – 31 desembre 1890 ← Alfred Des Cloizeaux – Pierre Étienne Simon Duchartre →
Dades personals
Formació	École Polytechnique (1841–1842) Liceu Louis-le-Grand (1840–1841) Lycée Henri-IV
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, teoria de nombres, matemàtiques, anàlisi matemàtica, forma quadràtica, polinomis ortogonals i funció el·líptica
Ocupació	professor d'universitat (1870–1897), professor d'universitat (1869–), maître de conférences (1862–1869), professor universitari a França, matemàtic
Ocupador	Universitat de París (1876–1897) École Normale Supérieure (1862–1869) École Polytechnique
Membre de	Reial Societat d'Edimburg (1884–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1877–) Royal Society (1873–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1856–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Societat Filomàtica de París Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Accademia Nazionale dei Lincei Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Lliga de la Pàtria Francesa Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia d'Estanislau
Alumnes	Jules Tannery i Mijalko Ciric (en)
Obra
Obres destacables teoria de nombres
Estudiant doctoral	Henri Poincaré, Thomas Jan Stieltjes, Marie Georges Humbert, Jules Tannery, Désiré André, Léon Charve (en) , Mihailo Petrović (en) , Charles Émile Picard, Léon Charve (en) , Louis Bourguet (en) i Désiré André
Família
Parents	Marcel Alexandre Bertrand, nebot
Premis
(27 novembre 1873)  Membre estranger de la Royal Society  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Gran Oficial de la Legió d'Honor

Charles Hermite (Dieuze, 24 de desembre de 1822 - París, 14 de gener de 1901) va ser un matemàtic francès.^[1] Va ser professor a l'Escola Politècnica de París i membre de l'Acadèmia de les Ciències Francesa. Va fer treballs especialment sobre funcions el·líptiques i teoria de nombres.^[2] Va ser el primer a demostrar que e és un nombre transcendent. Va ser professor, entre d'altres d'Henri Poincaré.